La renovació de lideratges en els partits polítics és un repte al qual s’enfronten totes les organitzacions. Cada cicle demana les seves veus, cada projecte les seves cares visibles i cada contesa electoral demana les seves persones candidates. Dins l’actual procés de repensar la ciutat i repensar Barcelona en Comú han sorgit dos grans pols de reflexió al voltant de la qüestió del lideratge. En primer lloc, la constatació que ens trobem en una època amb tendència a la personalització i la generació d’hiper-lideratges, sobretot en l’àmbit local. En segon lloc, en una aposta per lideratges ja consolidats en el transcurs dels darrers deu anys. Aquests dos factors porten a la conclusió que ens trobem en un moment clau dins el procés de sorgiment de noves cares i noves veus. La necessitat de formar i acompanyar a persones des de les bases del partit perquè puguin tenir espais i moments on poder mostrar la seva vàlua, esdevé un aspecte troncal en els propers mesos.
Sobre què podem fer a Barcelona en Comú per assegurar una renovació dels lideratges transparent i activa i com podem acompanyar l’emergència de nous referents m’agradaria poder compartir alguns elements de reflexió.
No és una qüestió numèrica
Barcelona en Comú porta 12 anys tenint rols institucionals. En aquests temps, han ocupat la posició de regidor/a un total de 22 persones diferents, havent tingut una forquilla d’entre 9 i 11 regidors a l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, només pel que fa a les persones que han fet de regidor/a ha existit un nivell de canvi considerable. També ha canviat la direcció un total de 5 vegades en 10 anys, havent exercit el rol de direcció més d’una vintena d’activistes, essent la direcció un espai coral compost per 8 persones.
Mirant els números, no semblaria, a priori, que hi hagués un problema de manca de rotatorietat o pulsions de perpetuar-se en llocs de responsabilitat. Això em porta a concloure que no és tant un tema d’ocupació d’espais, sinó de ser influent. El lideratge no és un càrrec, és una influència.
Qui té o pot tenir aquesta influència?
En aquest aspecte jo hi veig dues variables. La primera és la capacitat de seducció i de transmetre fermesa sense perdre la humanitat. Una persona referent ha de ser inspiradora, no impositiva, ha de saber escoltar i parlar, ha de saber carregar amb el pes de les decisions i ser capaç de posar l’interès general al seu particular. En aquest àmbit hi apareixen aspectes molt vinculats a la personalitat, la trajectòria vital i als valors de cadascú.
El segon aspecte és la visió. Un lideratge polític ha de tenir i saber transmetre la raó per la qual és algú susceptible de representar un col·lectiu. Ha de tenir quelcom a aportar. Ja sigui a través dels seus coneixements com a través de la seva capacitat de guiar un col·lectiu cap a la consecució d’uns objectius.
El lideratge es genera o es detecta?
No hi ha factors biològics com l’edat o la genètica, ni factors de gènere, classe o origen que propiciïn millors lideratges. Sí que existeixen característiques que els espais han premiat històricament i que és important poder establir democràticament i de manera transparent. Barcelona en Comú ha de poder establir quins referents vol generar. Partint de la premissa que volem assemblar-nos i representar als veïns i veïnes de la nostra ciutat, Barcelona en Comú té la possibilitat de convertir en referents aquelles persones que entenguin la política des de l’acció col·lectiva, siguin generoses en les ocupacions d’espais, obtinguin reconeixement i legitimitat del treball i les idees, sàpiguen mobilitzar, convèncer, cuidar i delegar, generant consens al voltant de la seva persona, aglutinant idees i voluntats, essent capaç de generar un grau suficient d’acceptació interna i externa a l’espai polític.