Existeixen mil maneres de fer política, però avui ens interessa aquella que no surt als titulars. La que es construeix des de la quotidianitat, des del barri, des del vincle amb les persones.

Com a espai polític hem de poder generar vincles amb moviments organitzats a la ciutat, des de l’empatia, l’escolta i el reconeixment de la seva contribució a la defensa del dret a la ciutat i les vides dignes.

Hem de defensar un municipalisme que, en lloc de veure les altres llengües com una amenaça per al català, les entengui com aliades per bastir una catalanitat mestissa, insubmisa i popular.

Amb la nova etapa que iniciem, la joventut no només hi té lloc: hi té un paper clau. No volem ser només el futur, volem ser el present actiu d’un projecte que no es conforma amb gestionar, sinó que vol transformar.

La lluita pel dret a la ciutat segueix viva en molts flancs, que de fet evidencien la necessitat de millora tant en repensar les nostres democràcies com de posar sobre la taula el model econòmic.