Barcelona la fan els seus barris. Aquesta expressió és compartida per moltes de les persones que vivim a la ciutat, i fem vida de barri. Però què vol dir exactament? La unitat de barri és molt més que una unitat administrativa. El barri és el lloc on transcorre una gran part de la vida quotidiana, allà on tenim l’habitatge, on som usuàries de serveis i equipaments públics, on comprem, on tenim xarxa d’amistats i on sovint ens organitzem i compartim projectes de barri (a l’escola, al camp de futbol, a l’associació de veïns, etc). És precisament això el que configura, que més enllà d’un lloc de vida és un espai essencial per a configurar i teixir xarxes comunitàries, és segurament el primer lloc on tenim aprenentatges de projectes col·lectius, que posen al centre el bé comú, i que són escola de democràcia. En aquest sentit, cal reconèixer el paper que han tingut els moviments socials, les entitats i col·lectius diversos en la configuració i construcció de la ciutat, i especialment en la defensa de la ciutat democràtica al llarg dels anys.
Ara bé, Barcelona no està al marge de dinàmiques provocades pel capitalisme global, d’una banda, i de moviments antidemocràtics, de l’altre, que estan impactant també a la nostra ciutat i que també posen en risc la vida als barris de la ciutat.
La massificació turística de la ciutat, la promoció de la ciutat com a aparador per a congressos, la promoció de fires i grans esdeveniments té un impacte clar en la vida als barris, així com en els moviments especuladors en l’àmbit de l’habitatge, en especial l’impacte dels lloguers turístics, de temporada i co-livings, estan produint una expulsió silenciosa dels veïns i veïnes dels nostres barris. L’economia dels barris es posa al servei turístic i de l’especulació, uniformitzant comerços i encarint preus de lloguers de locals comercials. Els barris perden veïns, vida comunitària i poden incrementar-se encara més les desigualtats entre barris. D’altra banda, també estem veient com apareixen moviments antidemocràtics que atien discursos de por i odi i que al voltant de la seguretat i l’odi a determinats col·lectius, estan treballant per erosionar les bases de la societat civil organitzada. Un moviment que banalitza la percepció de seguretat i estigmatitza alguns dels barris de la ciutat, especialment als barris obrers.
Davant d’això des de Barcelona en Comú defensem que és imprescindible reconèixer i reforçar l‘organització col·lectiva a la nostra ciutat i als nostres barris. Les forces d’esquerres tenim la responsabilitat de treballar perquè a la ciutat s’enforteixi l’articulació comunitària, capaç de fer front activament als reptes presents i futurs. Als barris s’han de teixir complicitats entre veïnes i xarxes de suport que reflecteixin la ciutat diversa que som. Uns barris més organitzats col·lectivament són més resilients i sobretot permeten articular moviments de defensa dels interessos comuns per sobre d’interessos especulatius, de la por i de l’odi. De la mateixa manera, en un context com l’actual cal contribuir a reforçar moviments pel dret a l’habitatge digne, per l’educació pública, pels drets humans, pels barris dignes, entre d’altres.
Com a espai polític hem de poder generar vincles amb moviments organitzats a la ciutat, des de l’empatia, l’escolta i el reconeixement de la seva contribució a la defensa del dret a la ciutat i les vides dignes.