Existeixen mil maneres de fer política, però avui ens interessa aquella que no surt als titulars. La que es construeix des de la quotidianitat, des del barri, des del vincle amb les persones. És una política invisible per als grans mitjans, però imprescindible per transformar la ciutat des de baix.
Aquest article recull les veus de diverses persones activistes de Barcelona en Comú que, des de realitats molt diferents, comparteixen una causa: la voluntat de canviar la vida a la ciutat.
El primer contacte
Per a en Jordi, activista de Sant Martí, el moviment del 15M li va obrir els ulls: “Mai havia pensat en política”, reconeix. Aquell moment el va portar a implicar-se en espais com Procés Constituent i, més endavant, a sumar-se amb convicció al naixement de Guanyem, llavor de Barcelona en Comú: “Creiem fermament que ens podíem organitzar des de les bases per juntar interessos comuns i intentar guanyar la ciutat. Ens ho creiem i ho portàvem a la pràctica”.
La Laura, del districte de Sants, ja participava en els Joves d’Esquerra Verda, les joventuts d’Iniciativa per Catalunya: “Treballava 60 hores setmanals, però quan tenia temps per mi vaig començar a informar-me. Vaig pensar que havia d’existir un futur millor que la precarietat constant”. Quan es va conformar Guanyem, ho va tenir clar: “Vaig veure que era un espai aglutinador, amb capacitat de generar canvis. I quan vam guanyar… va ser un moment històric”.
Altres persones, com el Víctor de Gràcia, s’hi van acostar amb més prudència. Amb experiència en els moviments estudiantils i participant en el 15M, va celebrar la victòria de Guanyem amb entusiasme, però també cert recel: “Hi havia el risc que tot es quedés en paraules”. Va ser cap al 2019 quan va decidir saltar a l’activisme a BComú amb la campanya del porta a porta: “Em va engrescar molt perquè implicava escoltar la gent, anar casa a casa per recollir les demandes principals de les veïnes. Des de llavors em vaig vincular amb l’assemblea del meu territori, i més tard amb els eixos de feminismes i LGBTI”.
L’Eva, consellera de Sarrià-Sant Gervasi, simpatitzava des de feia temps amb els valors de Barcelona en Comú i feia anys que participava activament en diversos moviments del seu barri. Però ens diu que no es va atrevir a fer el pas fins que li van proposar ser consellera de districte: “Em va fer molta il·lusió que pensessin en mi, tot i que en un primer moment em va impressionar una mica. Portava 20 anys a l’altra banda, i entrar en política i a la institució feia respecte. Però m’ho vaig pensar, i vaig acceptar amb ganes”.
I per a altres, com l’Anabel, el vincle va començar des de fora. Feia un temps que havia deixat la militància de costat i s’havia mudat a l’estranger, des d’on sentia a parlar de l’activitat de l’alcaldia dels Comuns. Tot just arribada a Barcelona, a finals de 2022, es va topar amb una paradeta de BComú al costat de casa seva, a Gràcia. “Simpatitzava amb el projecte i amb Ada Colau. Quan vaig veure que podia participar activament, no m’ho vaig pensar”.
Finalment, hi ha qui ha trigat més a poder fer el pas, però sempre ha portat el projecte al cor. El Martín, nascut a l’Uruguai i veí del Guinardó, va seguir de prop Barcelona en Comú des del principi, tot i no poder implicar-se per motius laborals i acadèmics. “Tenir temps per participar i donar-lo en benefici de la societat és un privilegi”, afirma. “Com deia Mujica, és una manera de viure amb causa”. Fa només quatre mesos que és oficialment activista a Barcelona en Comú, però afirma sentir-se “molt content amb la gent, les activitats, l’assemblea, la forma de participar… M’emociona poder aportar el meu granet de sorra per millorar la vida dels barcelonins”.
Què vol dir ser activista?
La possibilitat de canviar la vida de les persones és el que mou moltes d’aquestes persones a participar. Tant la Laura com l’Anabel coincideixen que ser activista és “poder transformar les accions del govern i la vida dels ciutadans”. El Martín i el Víctor també concorden amb aquesta visió. Aquest últim afegeix: “Tenim vocació política i un objectiu que és governar la ciutat i fer polítiques per tothom”.
Altres incideixen en la importància dels valors que representa Barcelona en Comú. Pel Martín, ser activista implica “poder portar endavant les meves idees, ideologia i pensament”. L’Eva defensa fermament “la redistribució de la riquesa, la igualtat, el feminisme, l’ecologisme, el pacifisme… Tota una sèrie de valors que estan flotant, i que amb el procés de Repensem Barcelona s’estan acabant de definir”.
Tots, però, coincideixen en l’aspecte més humà de l’activisme: “És ser una formiga més d’un projecte col·lectiu molt ampli”, ens diu el Jordi. “És prendre-hi part”, afegeix el Víctor, o “estar involucrat amb la comunitat”, segons el Martín. “És fer xarxa”, diu la Laura, “la cançó del Liverpool ho diu: you’ll never walk alone. És això, canviar les coses en comunitat i saber que no estàs tu sol contra el món”.
El futur de Barcelona en Comú
Ja fa una dècada de la victòria de Barcelona en Comú, i la vida a la ciutat ja no és la mateixa. La Laura ho resumeix així: “Estem en un moment molt diferent del de fa 10 anys. La ciutat ha canviat, i nosaltres també hem de canviar. Ens hem d’adaptar a la situació actual. Per això és molt important fer el Congrés”.
Segons el Jordi, cal “empoderar les bases, els territoris, els barris… per repartir el poder dins de l’organització.” L’Eva hi coincideix i creu que BComú ha de tornar a ser un nexe d’unió a la ciutat: “Hem de buscar ser com un paraigua que abarqui els partits i els moviments progressistes de la ciutat”. Incideix, a més, en la necessitat de mobilitzar els joves perquè participin activament.
En Víctor apunta que cal “tornar a generar un discurs impugnador, tornar a vincular-nos amb els veïns i veïnes amb un relat innovador, motivador, d’esperança”. I en Martín afegeix que és necessari seguir “trencant esquemes i atacant els interessos més poderosos, com els lobbies de l’hostaleria, les immobiliàries i tots aquells que estan destruint el teixit social de la ciutat”.Però, sens dubte, el que tots esperen pel futur de Barcelona en Comú és que tornem a guanyar. Que tornem a governar “per crear eines que la ciutadania pugui utilitzar per defensar els interessos del bé comú”, com diu el Jordi, i per “continuar transformant la ciutat cap a un futur més verd, igualitari i accessible”, com espera l’Anabel. En definitiva, i en paraules de la Laura, “el futur de Barcelona en Comú és tornar a il·lusionar.”
